Les hormones tiroidals regulen el metabolisme i són presents en el funcionament de gairebé tots els òrgans del cos. Però els gats amb hipertiroïdisme felí, el cos les produeix en excés, tendeixen a cremar energia a un ritme molt per sobre del normal. El seu metabolisme o activitat corporal s’accelera, de manera que un gat amb hipertiroïdisme perdrà pes, encara que la seva gana creixi i ingereixi més aliment de l’habitual.

Els senyals de l’hipertiroïdisme en felins inclouen pèrdua de pes a causa que, pel seu metabolisme accelerat, el gat crema més energia del normal. Això explica que altres símptomes generen augment de gana, que l’animal begui més aigua del normal i que incrementi l’orina, un aspecte que es notarà en haver de netejar la sorra dels gats amb més freqüència. 

Que el teu gat vulgui beure de l’aixeta més del normal, o que begui aigua dels plats del test, poden donar-nos pistes que té set; i això és un símptoma d’hipertiroïdisme felí. Les persones que viuen amb gats que pateixen hipertiroïdisme solen comentar-nos coses com “El meu gat té gana sempre” o “El meu gat s’ha fet gran de cop i volta”. Però també pot passar tot el contrari: “No sembla que el meu gat tingui 16 anys, es troba genial i es comporta com un cadell de nou”. 

Altres signes de l’hipertiroïdisme són un comportament més irritable, increment de les pulsacions cardíaques, així com una pèrdua de salut del pèl del gat. “La depressió, l’estrès, la dificultat per respirar, els vòmits i diarrees, fins i tot un estat de debilitat generalitzada també són senyals de l’hipertiroïdisme en els felins”, enumeren aquests experts.

Els gats són animals de costums arrelats, per tant, el primer senyal pot ser un canvi brusc en la seva conducta o temperament, en els seus hàbits alimentaris o en utilitzar la caixa de sorra.

La hipertensió

El primer és determinar les causes de les malalties subjacents (si n’hi ha); un cop controlades, serà més senzill mantenir la pressió arterial en nivells normals, caldrà que el professional de la nostra clínica veterinària de Piera valori l’animal i administri, si ho considera, les dosis adequades d’anti hipertensius. Moltes vegades es requereix cert temps per trobar la medicació i dosi ideal per a cada animal. 

Si hi ha dany ocular, s’ha de considerar l’evolució del mateix com a resposta al tractament indicat i igualment, verificar la funcionalitat del ronyó en els casos on es manifesti el dany renal. Modificar la dieta i disminuir el consum de sal és una altra mesura que pot ser beneficiosa en alguns casos. Els mesuraments de tensió s’han de fer en un període de 2 a 3 mesos.

Símptomes d’alarma

Abans d’endinsar-nos en els símptomes, és convenient recordar la importància del control rutinari. En visitar el nostre centre veterinari de Piera regularment és possible, entre altres coses, revisar la seva pressió arterial, a més de les vacunes de rigor i les cures requerides. L’edat del gat influirà en la freqüència de les visites, així com la història mèdica de l’animal. En la majoria dels casos, els senyals d’alarma són causades per altres patiments associats, més que per la pressió arterial en si. 

• Canvis de conducta. Els gats són animals de costums arrelats, per tant, el primer senyal pot ser un canvi brusc en la seva conducta o temperament, en els seus hàbits alimentaris o en utilitzar la caixa de sorra. 
• Signes físics: pèrdua de pes, hiperactivitat, parpelleigs, atàxia. En casos més avançats, poden desenvolupar malalties neurològiques progressives que es manifesten aviat amb factors com hiperactivitat, pèrdua de pes i gana, sensibilitat a la llum, pampallugues freqüents o dificultat per caminar. La depressió és un altre símptoma que pot acabar per desencadenar un estat de coma en l’animal. 
• Ceguesa temporal o permanent. Depenent del temps en què la tensió es va mantenir elevada, els ulls del gat poden arribar a veure afectats de manera temporal o definitiva. Freqüentment, les hemorràgies intraoculars o la ceguesa són les causes de les visites d’emergència al veterinari relacionades amb la hipertensió en gats a Piera, tot i que es desconeix que aquesta existeix. 
• Dany en els ronyons. La hipertensió felina arterial pot donar-se en casos en què hi ha un dany previ en els ronyons, però es tracta d’un patiment primari no relacionat.